Te ori poeura “la perla vermella”
Aquesta dansa tan novedosa, Inmacoral porta anys estudiant la seva cultura i dansa,Amb profesors natius de les Illes de Tahití per traslladar-la a Tots vosaltres.
Et transporta a les Illes de Tahití, moviments de mans suaus al so de la Aparima; Apa= Petó i Rima=Mans.
i les caderas fortes a ritme de Ote’a.
Arfan
Significa gratitud, dediquem el nom a totes les persones que ens coneix i ens dóna suport, fa temps que ballem aquesta dansa i tenim l’oportunitat de continuar coneixent més estils de la dansa Oriental, així tanmateix com ensenyar-les.
ACTIVITAT
Farem una petita exhibició de les dues danses, i un taller per a tothom, grans i petits.
Dansa Polinèsia: moure’s al ritme de la música, de manera divertida amb les Illes de Tahití.
Hi ha diverses llegendes sobre els orígens de l’hula. Segons una llegenda hawaiana Laka, deessa de l’hula, va donar a llum a la dansa a l’illa de Molokai, en un lloc sagrat de Ka’ana. Després de la mort de Laka, les seves restes van ser amagats sota el turó Pu’u Nana.
Una altra història parla d’Hi’iaka, que ballava per calmar la seva fogosa germana, la deessa dels volcans Pelé. Aquesta narració situa la font del ‘hula en Kaua’i, a la vall de Hā’ena, a la costa nord.
L’hula és una forma de dansa acompanyada de càntics (oli) o cançons (mele). Va ser desenvolupat a les Illes Hawaii pels Polinesis que originalment es van assentar allà.
Hi ha molts moviments en l’hula utilitzats per representar les lletres dels cants. Per exemple: els moviments de les mans poden representar aspectes de la natura, com ara el vaivé d’un arbre o la brisa d’una onada a l’oceà; tot i que també representen emocions com tristesa o anhel. Els moviments de peu i de maluc són, sovint, passos bàsics que inclouen el kaholló, ka’oawai, kawelululú, heus, uwehe, and ami.
Existeixen altres danses procedents d’altres illes polinèsies com Tahití, Samoa, Tonga, Illa de Pasqua i Aotearoa (Nova Zelanda); però, l’hula és característic de les Illes Hawaii.
Dansa Oriental:
La Dansa del ventre o Dansa Oriental, és l’evolució escènica de diverses danses antigues tradicionals d’Orient Mitjà, juntament amb altres del Nord d’Àfrica i Grècia, la diversitat d’elements com la música, ritmes, estil i vestuari depèn del país o la regió .
És un llegat de l’evolució dels balls més antics, que segueix els moviments naturals presents a la naturalesa com els moviments corbs, circulars i espirals, de tors, maluc i braços. És un ball centrat en el cos, una dansa que ens connecta amb la terra, amb moviments rítmics i ondulants que expressen l’essència de ser dona, que connecta a la ballarina amb els arquetips primordials femenins. És un ball harmoniós, en què ment i cos estan coordinats, on la ballarina ha de transmetre a través del seu cos les sensacions i emocions que desperta la música. La subtilesa és una de les seves característiques.
La dansa oriental ha estat tradicionalment folklòrica, improvisada per una sola ballarina. Es caracteritza pels seus moviments suaus i fluids, dissociant i coordinant alhora les diferents parts del cos. Per exemple, els braços poden anar a un ritme diferent del que va marcant el maluc. L’atenció se centra principalment en el maluc i el ventre, alternant moviments ràpids i lents i s’emfatitza en els músculs abdominals, amb moviments de pit i espatlles, així com amb braços serpentejants. Els moviments ondulatoris, rotatius, que en general són lents simbolitzen la tristesa; en canvi amb els moviments ràpids, cops i vibracions la ballarina expressa alegria. Tots els moviments d’aquesta dansa es relacionen amb la natura, per exemple, les plantes dels peus es recolzen bé sobre el sòl, la qual cosa simbolitza la terra, o també quan la ballarina estén els seus braços sempre formen una semi U i mai estan caiguts , això simbolitza a les aus.
Aquesta dansa és característica de les dones; com el seu origen es remunta a les celebracions de fertilitat, elements de la natura o religiosos.
